Cap a una economia del bé comú per somiar i treballar per un futur millor
La dignitat de la persona i les exigències de la justícia, requereixen, sobretot avui, que les opcions econòmiques no facin augmentar de manera excessivament i moralment inacceptable les desigualtats, i que es continuï cercant com a prioritat l’objectiu d’accés al treball per part de tots o el mantinguin. Caritas in veritate, 32. Benedicto XVI.
L'economia del bé comú experimenta un gir radical al passar d'uns objectius de competència i Iucre als de cooperació i solidaritat.
Els criteris que componen el balanç del bé comú, concerneixen als següents valors universals: dignitat humana, responsabilitat social, sostenibilitat ecològica, codeterminació democràtica, i solidaritat amb tots els grups involucrats en l'empresa.
El capital deixa de ser la fi de l'activitat empresarial per convertir-se en un mitjà. El benefici financer, abans fi de l'activitat, es converteix en un mitjà del nou fi: el bé comú. Això vol dir que només seran permeses; inversions (amb plusvàlua social i ecològiques) prepagament de crèdits, reserves (limitades), distribució als que creen ta plusvàlua (màxim 20 vegades al salari mínim), crèdits sense interès a les co-empreses, mentre que les aplicacions que redueixin el bé comú ja no seran legals: inversions en els mercats financers, distribució a les persones que no treballen a l'empresa, donacions a partits polítics. Les desigualtats en la renda i en la propietat seran limitades.
Potenciar reformes laborals que no desequilibrin les relacions de treball en clar detriment dels treballadors. Les relacions laborals que funcionen millor són aquelles que es basen en l'acord i el diàleg social i que les empreses millors i més socialment responsables són les que posseeixen una plantilla ben formada, permanent i motivada. (2)
La noció de l'èxit empresarial serà diferent en l'economia de bé comú. Les persones més responsables, sociables, empàtiques i capaços d'atendre el bé de tots i de la comunitat ecològic seran els models apreciats per la societat i les més buscades per les empreses.
La democràcia representativa serà complementada per la democràcia directa i la participativa. El poble sobirà té el dret a corregir els seus representants (el parlament), iniciar i adoptar lleis, iniciar i adoptar un canvi de la Constitució i controlar àrees claus de l'economia com els béns democràtics: escoles, universitats, hospitals, empreses de proveïment d'aigua i energia, telecomunicació, transport públic o banques: la infraestructura bàsica.
El banc democràtic serveix al bé comú. El seu servei consisteix en dipòsits garantits, crèdits d'interès reduït i comptes corrents gratuïtes. Els mercats financers tal com es presenten avui, no ha d'haver.
En l'educació pilar fonamental per ancorar els valors de el bé comú en les generacions futures, es proposen cinc noves assignatures obligatòries: ernocionología, ètica, comunicació, educació, democràtica, i experiència de la natura.
Carmen Naranjo
Fundació Siscoaran
"La economía del bien común" Cristian Felber. Ed. Deuticke, 2008
(2) Eduardo Rojo – Catedratico de Derecho del Trabajo y Seguridad Social