L’aportació econòmica de la Fundació Siscoaran, s’ha emprat per a l'escolarització (escola primària i secundària) de les nenes acollides en el centre "Foyer Elikya" (Llar d'esperança).

La República democràtica del Congo, un dels països més pobres, justament a causa de les seves riqueses

Diuen que quan Déu va crear la terra va ser distribuint tots els béns, i que a l'arribar al Congo, se'ls va malbaratar. Efectivament, al Congo hi ha de tot: terra extremadament fèrtil, paisatges meravellosos: rius, llacs, muntanyes, selves, amb tota classe d'animals. El subsòl conté quantitat de minerals: or, diamants, coltan ... I són justament aquests minerals els que atreuen la cobdícia de tants i tants països industrialitzats. Un dels mètodes per extreure i espoliar aquestes riqueses de el país és anar provocant guerres, sobretot a la part Est.

És, doncs, en aquest país, no diguem pobre, sinó "empobrit" que jo vaig arribar fa ja 42 anys com a missionera per viure la fraternitat universal. He estat un temps vivint a l'interior i ja porto bastants anys a la "capital", Kinshasa. Fent el "treball clàssic" de tot missioner, vaig anar descobrint la situació real de la gent i em vaig adonar de l'existència cada vegada més gran de persones excloses de la societat.

Deu tenir-se en compte que el fenomen de la marginació és totalment contrari a la tradició africana d'hospitalitat i d'acollida. A el mateix temps, la marginalització és una gran contradicció en el mateix ser, ja que l'home africà es defineix com un feix de relacions interpersonals. Es pot deduir llavors que la persona més pobra és la que aquesta tallada de tota relació.

Per donar una resposta al desafiament de la marginalització vam iniciar, juntament amb un Pare congolès, també missioner, el grup "Ekolo ja Bondeko" (Poble de la fraternitat), la finalitat és la viure i estendre la fraternitat començant pels que estan en els estrats més baixos de la societat.

En Kinshasa el grup ja está ara ben organitzat i compta actualment amb uns 120 membres de diferents estats de vida, races i classes socials, que funcionen seguint diferents línies de treball / activitat:

* Tenim un Centre d'acollida per a les persones que es troben en una situació límit d'abandonament, la majoria són nenes i joves entre 5 i 17 anys. Intentem sempre buscar la família perquè hi pugui haver una mútua reconciliació i reintegració familiar

* Equips de treball per a la recerca de persones excloses. El treball d'aquests equips és el de fer una certa "itinerància" per anar a la trobada d'aquestes persones que es troben normalment al carrer i als hospitals. Estiguin on estiguin, els acompanyem durant tot el procés, analitzem les causes de l'abandó i busquem, sempre en equip, les millors solucions.

El treball de el grup s'estén com una xarxa de solidaritat. Exercim una acció de conscienciació cap a altres persones i grups, perquè ells tinguin també la sensibilitat d ' "obrir els ulls" i el cor cap als més vulnerables de la societat.

De fet no pretenem ser una "gran obra" ni una "institució benèfica", el nostre objectiu és viure i confirmar que la solidaritat és la base i el dinamisme per a la construcció d'una nova societat.

                   Maria Isabel Correig

Misionera en la Republica democrática del Congo

Quadre d'agraïment que EKOLO YA BONDEKO a fet entrega a la

Fundació Siscoaran