Álvar Sánchez acumula una llarga experiència al Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) en punts com el Congo, Rwanda o Sudan del Sud, on la intensa activitat econòmica dels "països desenvolupats" deixa, paradoxalment, poblacions locals desproveïdes i centenars de joves sense futur; on els continus conflictes generen una fam sense fi i les estratègies polítiques provoquen milers de desplaçats interns. Ara a la localitat marroquina de Nador, confluència de corrents migratoris, Sánchez compagina la seva activitat d'assistència humanitària a la Delegació Diocesana de Migracions (DDM), amb l'activitat docent al Centre Baraka (que significa 'benedicció') de formació professional i inserció laboral i les seves funcions com a rector de l'església Santiago el Major.

Álvar reclama un canvi en el discurs de la mobilitat humanitària, perquè sigui "més fraternal més inclusiva i més lliure, per tal de construir i provocar un canvi real al món".

El jesuïta ens explica també detalls de com és la vida religiosa a Nador, a la seva petita comunitat, en aquest punt del planeta on ser cristià no és precisament fàcil a la pràctica, però hi ha mil oportunitats per sentir-se plens de la presència i la consolació de Déu, que arriba de manera misteriosa "en persones que no esperes", assegura.

Et convidem a descobrir, en les paraules i en la mirada d'Álvar Sánchez en aquest vídeo, allò que és una vocació al servei de la dignitat de l'ésser humà.